CAPÍTOL 3: "Diari d'un adolescent" Novel·la Àlex Monner
2011-09-12 23:22
14.30pm:
S’ha quedat dins l’aula, tot sol. Gent ha entrat, gent ha sortit… però l’Àlex permaneix allà. Encara amb la Cola Cola a la mà, s’acosta a la finestra i es queda mirant el carrer. Un momento de ràbia el controla, es gira i dona un fort cop a la paret. –Merda! Quin mal!-Gruny- Com l’Andreu aquest subnormal torni a tocar-la… el que s’arrepentirà de haver-lo conegut será ell!- Es diu a si mateix. S’aixeca. Surt de la clase mirant el terra i fins arribar a casa no aixeca els ulls. El viatge li passa molt ràpid, obre la motxilla i treu les claus. No li ve molt de gust sorir, però, aquesta nit ha quedat amb el Cuevas i un altre amic seu que no coneix.
15.00pm:
Entra a casa. La mare està planxant una samarreta. –Hola carinyo, que tal el dia, Àlex?-Pregunta interesada la sevas mare- Bé mama, bé… Emm… Pujo a veure si el papa m’ha imprès el treball! -Respon l’Àlex- No, Àlex, el papa està trebalant. Avui és dilluns, i els dilluns arriba bastant tard.- Alerta ella- Ai! És veritat! Doncs vaig a saludar a la Nerea…-Diu- D’acord!- Un petó a la seva mare i puja les escales. Quan arriba a dalt, segueix el passadís fins que gira i entra a la segona porta a l’esquerra. –Toc, Toc!- Bromeja el noi- Àlex!!!- Un petó- Segueix en plan allò d’arar aquesta tarda a la fira, oi? És aquesta tarda…-Diu tota sonrient, recordant-li al Àlex- Hola princesa! Aquesta nit he quedat per anar a prendre algo amb el Carlos i un amic seu… Però hi ha temps per a tot!- Respon el noi- Carlos? Quin Carlos? I a on anireu?- La Nerea es pregunta.- Donsc el Carlos, Nerea! El Carlos Cuevas. Quin altre Carlos coneixes amic meu?- Diu el noi tot rient- El Bobet! I no et passis de llest Àlexitu!!! El Carlos Bobet trambé és amic teu…-Diu la germaneta amb cara de molta experiencia- Ja, Ja, Ja! Mita-la que llesta la noia! Quan vols, t’hi fiques… eh Nerea? A part, el Carlos Bobet no el veig desde fa molt de temps, i estem enfadats…-Canvia de tò l’Àlex- Encara??!! Bé… és cosa vostra… Jo us deixo.-Es desanima la Nerea, però continua dient- I a on aneu?- I‘Àlex respon- Doncs a prendre algo… Ja t’ho he dit. Ah! I no preguntis a quina hora tornem perquè això tampoc ho sé…- Alerta l’Àlex- D’acord… Aquest to ja és el de: “Nerea, pesada… deixa’m que l’unic que em ve de gust ara mateix és viciar-me al Facebook…”- L’Àlex riu, i la nena continua parlant- Vinga, ja et deixo… Ves a acabar el treball aquell de les mol•lècules nose que més…- Ja, Ja, Ja! Aaaaii la Ner… Mai em podría cansar de tu preciosa! Ets la meva germaneta petita… És de lo més normal que ens barallem, etc..- Afrirma ell- Ja… Ja ho sé. Dic que aquest to és el de: “Quina nena més plasta…” I no diguis que no! Ja, Ja, Ja!-Respon ella- D’acord… Una miqueta si… però t’estimo molt, i això no ho oblidis ni ho dubtis!- Això mai!-Respon la Nerea- Vinga princeseta de la casa… Et deixo amb lo teu! Aquesta tarda anem a fira, recorma-m’ho!-Un petó- Adeu grandote! Ja, Ja, Ja! Ja t’ho recordaré…- L’Àlex surt de l’habitació de la seva germaneta i es dirigeix a la seva, que està justament davant. Entra i tanca amb pestillo. Està empanat… S’ha quedat mirant fixament un poster gegant que té escrit “No a los golpes, si a los porrazos… Bob Marley”. Té gana. Només ha menjat un entrepà de sobrasada ales onze del matí, i ara són les tres de la tarda passades… L’Àlex es disposa a encencre l’ordinador, li vol dir al Carlos que el passi a buscar ell. “Windows xp se está encendiendo”, apareix a la pantalla. Tot està en silenci, fins que és trencat per la mare. –Àlex! Nerea! A dinaar!- A l’Àlex li agafa un subidón al sentir la paraula dinar. Té molta gana. Els dos germans surten ràpidament de les seves habitacions i van corrents al lavabo a rentar-se les mans. –Joder, Nerea! Passa el sabó ja, no?!- La noia fa cas i li dona e que el seu germà li demana sense protestar. Baixen amb les mans encara humides i preparen els plats. LÀlex acaba de parar la taula i directament comença a servir el menjar, tot i que això de servir als altres li fa una mica de ràbia ja que ell té molta gana i s’ha d’esperar per menjar… Hi ha macarrons al pesto, els preferits de la Nerea, i bistec amb atetes i un ou ferrat, el plat preferit de l’Àlex. –Començem mama, val…?- Diu l’Àlex amb una patata a la boca- Si, si… Començeu vosaltres, que jo ara vinc!- Respon la mare amb un somriure. L’Àlex agafa el seu plat de macarrons i encara que no li entusiasma molt… se’l menja. Després agafa el bistec amb patetes i un ou, se’l posa davant i comença a menjar el bistec. –Mmmm… que bo- pensa. Ja se’l ha acabat. S’aixeca un momento de la taula i altres tornar, torna amb tres trossos de pà i amb la mare al costat. Seuen a taula. Un li dona a la seva germana, els altres dos els suca amb la clara del ou, després d’haver-li preguntat a la seva mare si en volia. S’acaba el seu plat i està ple. Tot i així, procedeix al postre. Com no té gaire gana, s’acaba un platan ja obert que era dins la nevera. La Nerea i la mare també han acabat, tot i que el noi de la famila ha estat el primer dels tres. S’aixeca i comença a recollir la taula amb l’ajuda de la seva germana. Posa la vaixella dins el rentaplats, l’encen i llest. Puja a la seva habitació i l’ordinador ja està encès. Accedeix a internet i cliqueja “Facebook” a la barra buscadora. Obre la página i entra dins la seva conta. Sol•licituds d’amistat: 24. Tot són noies que no coneix. –Buf… Es què no em poden deixar tranquil i respectar?! Ni en la conta privada ehh??!! De veritat.. Aquestes no tenen res més que fer…? Bé… Ignorar a totes…- Diu en veu alta. Missatges: 2. A veure… com que avui hi ha poquets els llegiré… Vinga… Primer missatge: De: Anna Jimenez Moncalvo “Àlex... Ets especial, especial i unic... sense tu... sense tu no sóc res... sense tu alex… Buf!. Se que t'agobiem a vegades Àlex però has de compendre que serà per algu q totes et van al darrere... jejeje ets un lleó TU, ÀLEX MONNER ets unic, especial, inimitable, un lleó, valent, simpatic, amable amb tothom, agradable, un crack i sobretot... un autètic líder i un autèntic polsera... ALEX MONNER T'ESTIMU!!!! Se que en algun racó de la teva ment... hi estarà aquest text... aquest missatge... i sé que aquell dia, el dia en que el responguis, serà el més feliç de la meva vida... un petó alex, que tot vagi molt bé... i jo et seguiré esperant encara que sigui tota la meva vida... T'ESTIMO ÀLEX MONNER... T'ESTIMO... ” –Ostia! Vaya missatge la noia aquesta… Se l’ha currat, però no m’agrada que vagi tan així darrera meu. Passo de respondre… Espero que ho entengui…- Diu. Últim missatge: De: Carlos Magriendas (aquest si que el coneix) “ Nen! Que se n’ha fet de tu? Fa quant que no ens veiem? Tres mesos, quatre..? No ho sé… Que tal tot? Et va bé quedar el finde que ve? Ö venga tete… besos!” –Ja, Ja, Ja! Aquest tio em cau d’allò més bé…!- Pensa. Bé, ja està els missatges. Notificacions: 12. De aquestes dotze, deu són de “ Al Carlos li agrada la teva foto (x5), a la Noa li agrada la teva foto (x2) i al Marc li agrada la teva foto (x3)”… Les altres dues són publicacións al mur. Primera publicació, per Andreu Dominguez: “Monner! Que sàpigues que et caurà una grossa! I que t’arrepentiràs d’haver-me conegut! De moment… tu a lo teu! Ok?! Doncs vinga… no et vull tornar a veure la cara!” –Ni es molesta en contestar-li… Se sent una mica covard per haver cridat al director, aquest migdia, però esque amb gent així passa de discutir… I ens aquells moments, problemes, és el que menys li fa falta…-Següent i última publicació: “Àleeeex! noiiieet♥ Que et pots pasar per casa un ratoo?:$ Esque m’has de pasar les fotos de l’altre diiaa! Si vols ja em passo jo! Petoons i digam algu! Marina.” La Marina és una altra noia de la seva classe, està una miqueta alterada, com sempre… I li contesta dient-li: “jaja Marineeta! Tranquila.. Aquesta tarda és una miqueta just. Que tal demà al sortir del insti? Et passes per casa i ja te les passo! Venga… unbeso!”. L’Àlex accedeix al mur del Carlos i publica: “Charliie! Nene! Estaa noche passate tu por mi casa hacia las 9pm ok? Esque vaig amb la Ner a fira i potser arribo tard a casa teva. Vingaa tete… fins la noche!” I… Compartir! Ja està… Es veu que el cuevas està conectat ja que li respon molt ràpid: “Monner! Que, guapo? A eso iba yo.. digo que a mi no em va tan bé aqest plan… però intentare fer algún arreglillo… a les 9.30pm millor! T’estimo nene! See you tonight!” L’Àlex riu. -És un crack el Cuevas aquest!- pensa. I seguidament prem el botó “me gusta” al seu comentari. I per finalitzar la tanda diària de “Facebook” segueix cotillejant fotos…
17.45pm:
L’Àlex, despres d’haver estat una bona estona mirant fotos, publicacións… de diferent persones, es disposa a anar a la fira amb la Nerea. Surt de la habitació, havent apagat el ordinador, i truca a la seva porta. No hi és, ja que ningú respon. Baixa al menjador i veu que està mirant la tele juntament amb la mare. –Ner, què? Anem a la fira?- Diu, tot interrumpint- Ah! És veritat! Me n’havia oblidat… D’acord! Anem! Però espera’t 15 minuts que em vull canviar…- Diu una mica nerviosa. L’Àlex s’estranya… “Canviar-se? Per anar a fira?” I li pregunta a la mare molt fluixet…- Mama, perquè es vol canviar? Però si anem a fira…!- I la mare respon- Shhht! Esque li agrada un noi… El Roger Comellas, concretant. I creu que estarà allà… Jejeje…-L’Àlex somriu. Recorda la primera noia que li va agradar, era la Marina, aquella noia de la seva clase que està molt alterada ultimament. La mare continua dient.- Ei… Àlex, tu no espatllis res, eh? Que et conec! Deixa-la…- I respon- Ja, Ja, Ja.. Es clar! Jo ja sé el que haig de fer… Confia en mi, mama!- La Nerea baixa. Va vestida molt guapa… -Woow! Nerea! Que guapa que estàs…- Diu l’Àlex mentre li guinya un ull a la seva mare. És veritat, la Nerea va preciosa… Porta aquest conjunt posat: https://es.hollisterco.com/
———
Retorna