CAPÍTOL 3: "La seva mirada, el seu t'estimo" Novel·la Mikel Iglesias

X: Penses: M’encanta en Mikel, esperaré a demà amb ànsia per saber on em porta.

Son les 10:30h. de la nit. Veus un sms, es ell...en aquest sms diu: Princesa! No t’he pogut trucar, la meva mare no em deixa. Era per dir-te que demà no fa falta que t’arreglis. Ho passarem bé! A les 6:45h. com ja t’he dit, davant de casa teva! T’espero.T’estimo.Petons, Mikel. Sense pensar’t-ho li contestes al seu sms dient-li: Perfecte guapo! Estaré allà! T’estimo. T’envàs a dormir, estàs agotada i demà t’has d’aixecar d’hora per veure’l.

Sona el despertador, son les 6:15h. del matí. La teva mare ja sap que t’aniràs d’hora de casa. T’aixeques del llit, ansiosa. Estàs moooolt nerviosa! Vas cap el armari, no saps que posar-te. Passa un quart d’hora i encara estàs igual. No t’has vestit, però per fi t’has decidit, ja saps el que et posaràs. Et vesteixes ràpid, et mires el mirall, et pentines, et maquilles una mica, solsament la ralla i una mica de rímel. Baixes abaix, agafes el bolso i surts de casa. T’el trobes, t’està esperant. Penses: Que mono que és! T’acostes a ell . (Encara es de nit, que raro 
que haguem quedat a questes hores)

Mikel: Guapa!

Tu: Guapo tu!

(Rieu)

Mikel: Què, has dormit bé?

Tu: Molt bé (Penses: Somiant amb tuuuuuuuuuuuuu) I tu?

Mikel: Molt bé! Preparada per la sorpresa?

Tu: Super preparada! A vera que em portes entre mans!

(Rieu)

Ell t’agafa de la mà. Aneu caminant fins a dalt de tot d’un turó. Allà el Mikel posa el típic mantell amb quadrets vermells i blancs. Us senteu. Fa fred. Ell t’abarça.

Tu: Perquè venim aquí de nit, Mikel? 

Mikel: Per veure com surt el sol.

Tu: Wow! Quina sorpresa, no saps les vegades que m’he aixecat per veure sortir el sol. M’encanta!

Mikel: Ja et vaig dir jo que tindríem moltes coses en comú, a mi també m’encanta.

Esteu abraçats, i veieu com surt el sol. Us encanta. Us encanta veure sortir el sol, sentir aquells ocellets pel matí.

Mikel: Et puc demanar una cosa?
Tu: Es clar, endavant!