CAPÍTOL 6: "La seva mirada, el seu t'estimo" Novel·la Mikel Iglesias

X: Estàs a sobre d’ell, estirada amunt seu..i de repent...


Mikel: Saps què?

Tu: Què?

Mikel: Que t’estimo.

Tu: Ja saps que jo també t’estimo Mikel.

Us mireu, rieu. Encara esteu un sobre l’altre. T’estires al seu costat, panxa amunt...mirant les estrelles...

Mikel: No tens que arribar d’hora a casa?

Tu: Bueno, es que la meva mare no vindrà a dormir avui, i la meva germana està a casa la veïna. Em tindre que quedar sola...

Mikel: Si vols, pots vindre a casa meva...no hi ha problema, i crec que per part de la meva mare tampoc. 

Tu: D’acord. Jo encantada, ja ho saps! 

Mikel: I jo també encantat de passar una nit al teu costat.

Et mira, el somrius, rieu...

Mikel: Truca a la teva mare i pregunta-li si et pots quedar a dormir a casa meva. Mentre, jo truco a la meva per preguntar-li si et pots quedar.

Tu: Okey...trucant!

<Ring, ring, ring...> La mare t’agafa el telèfon...

Mare: Si?

Tu: Mamà, em puc quedar a casa el Mikel a dormir? 

Mare: Per mi sí, pregunteu-li a la seva mare, avera que 
diu...si no us deixa torna cap a casa!

Tu: D’acord mare, ara t’envio un sms dien-te el què, val?

Mare: Perfecte tn___, espero resposta!

Tu: Gràcies mami, t’estimo!

Mare: I jo!

Penjes, el Mikel encara està parlant amb la seva mare...

Tu: Què passa Mikel? Que no et deixa?

Mikel: Bueno, si, no em deixa...l’estic convencent!

Tu: Mikel, es igual. Sino, ja ens veurem demà. No passa res!

Mikel: Nonono! Que jo vull passar una nit amb tu, amb la meva millor amiga que l’estimo moltíssim.

Tu: Jajajajaja com t’estimo...

Mikel: Va Mamà please, va va si us plau, vinga va, deixa’m...

Mare del Mikel: Vale Mikel, però sol avui eh...que tan sols es una amiga.

Mikel: No tan sols es una amiga, però bueno...es mes que això...es una gran persona i me'la estimo molt. Merci mami, merci, merci, merci, moltíssimes gràcies, de veritat!

Mare del Mikel: Doncs va, veniu ja d’acord?

Mikel: Si si, una horeta i venim!

Mare del Mikel: D’acord, adéu!

Mikel: Adéu mama!

Penja el telèfon...

Mikel: Una horeta i cap a casa eh tn___, que sino la meva mare es cabrejarà...

Tu: Perfecte! Segur que em deixa?

Mikel: Si, si, cap problema! 

Tu: Okey!

Us mireu, rieu, el Mikel t’agafa de la mà, et mira als ulls, el mires...somrius, ell somriu...Aquella nit es lluna plena, hi ha molta llum...

Mikel: M’encanta aquesta lluna...

El mires, sospires i...

Tu: I a mi...

El Mikel et mira, ell s’aixeca i fa que tu també t’aixequis...

Mikel: Ballem?

Tu: Encantada!

Us poseu a ballar sota la llum de la lluna, lo que tu sempre vas desitjar des de petita, ballar amb algú sota la llum de la lluna...


Mikel: Uf, sens ha tirat el temps a sobre! Vinga va, es hora d’anar a casa...

Tu: Perfecte!

Us aneu cap a casa i quan esteu davant de la porta...

Mikel: Abans d’entrar vull que sàpigues per quatre mil cop que...T’estimo.

Tu: Buf Mikel, en serio, gràcies per tot. Jo sí que t’estimo! Saps què?

Mikel: ♥ Què?

Tu: Que no entenc com en molt poc temps puc conèixer a una persona tan maca com tú...

Mikel: Mira tn___, recorda això: “Mai saps el què el demà et pot portar.” Així que ja saps... Mira, abans te dit que creia en els desitjos, doncs crec en ells per dos motius. 1: Un escriptor molt reconegut va dir: “Si creus en els somnis, es faran realitat.”, un motiu es aquest...i l’altre: Pel meu avi, els desitjos i els somnis formaven part de la seva vida, igual que en la nostra, però per ell era molt important...doncs abans de morir em va dir: “Mai deixis de lluitar pels teus somnis, aprofita cada minut de la vida com si fos l’últim”. I la veritat es que així ho faig. No te molta cosa a veure però es així. T’ho havia de dir...

Tu: Mikel, m’encantes, gràcies per tot, per tots els teus consells, per estar amb mi en els bons moments i en els no tan bons, i sobre tot...gràcies per ser qui ets. T’estimo molt.

Mikel: Per segona vegada et dic...No em tens que agrair res tn___, ja ho saps...

Poc a poc se’t acosta, tu també et vas acostant i....