CAPÍTOL 7: "La seva mirada, el seu t'estimo" Novel·la Mikel Iglesias

X: Poc a poc se’t acosta, tu també et vas acostant i.... 


Esteu davant de casa, us esteu acostant mutuament, un a l’altre i de repent algú obre la porta.

Germana del Mikel: Ui Mikel, tranquil...ja et deixo! Ja me’n vaig...

Mikel: Bueno, es que no es lo que es...

Germana del Mikel: Tranquil, jo també ho feia a la teva edat. Apa bona nit als dos!

Mikel: No li diguis a la mama! Bona nit.

Germana del Mikel: No li diré res, adéu!

Tu: Adéu!

Passa un minut de silenci, us mireu i rieu.

Mikel: Bueno, doncs, a lo que anava...

Se’t va acostant i algú torna a obrir la porta...

Mikel: Jolín, un altre cop...aish...

Mare del Mikel: Què feu aquí? Corre! Entreu que us morireu de fred! Ara vinc!

Mikel: D’acord...

Torneu a riure, entreu a casa i pujeu cap a l’habitació del Mikel.
La seva mare ja ha tornat, solament s’anava un segon a tirar les escombraries!
Ella puja a la seva habitació i et prepara el llit on dormiràs.

Tu: Gràcies!

Mare del Mikel: A tu guapa!

Se’n va de l’habitació, et gires i veus al Mikel. Et mira i et torna a somriure, aquell somriure seu t’enamora.

Mikel: Vols que et deixi algo per dormir? Alguna samarreta o algo?

Tu: Bueno, si em deixessis una samarreta gran m’aniria genial.

Va cap a l’armari i treu una samarreta. 

Mikel: Te, aquesta t’agrada?

Tu: M’encanta! 

Rius, et mires la samarreta.

Tu: Què són aquests noms Mikel?

Mikel: Els noms dels meus amics. Però saps què?

Tu: No, què?

Mikel: Què falta el teu, però malauradament no hi cap ningun més.

Tu: No et preocupis! No fa falta que el possis!

Mikel: Tinc una idea, demà ens aixequem d’hora al matí, i anem a una botiga que 
coneixo on et personalitzen prendes de roba! 

Tu: Perfecte! Però abans tindre que anar a casa a buscar diners!

Mikel: Noooooooooooo! Tn___ jo t’invito!

Tu: Nononono Mikel, en serio! 

Mikel: Va tn___ deixa’m que ho pagui jo!

Tu: Bueno, ja ho parlarem demà...

Mikel: D’acord però ho pago jo eh...

Rieu, us mireu i penses “M’encanta”
Te’n vas a posar la samarreta al lavabo mentre ell es posa el seu pijama (Pijama a mitges...perquè es una samarreta i calçotets...) Però com hi ha confiança no hi ha problema.
Arribes a l’habitació i de sobte...