CAPÍTOL 8: "La seva mirada, el seu t'estimo" Novel·la Mikel Iglesias

X: Arribes a l’habitació i de sobte... 


De sobte el veus estirat al llit, està plorant...

Tu: Mikel, què et passa? Estàs bé?

Mikel: Si si, aixeca la cara i et mira als ulls i de repent, una altre llàgrima li travessa la cara.

Tu: Segur? Mikel, va explica’m que et passa...

Mikel: No res, es que...

Tu: Mikel, no vull que pateixis!

Mikel: No, si no pateixo! Estic plorant d’emoció...

Tu: D’emoció? :O

Mikel: Si, d’emoció.

Tu: Per què?

Mikel: Per que em dono conte de que vals molt, de que soc un afortunat de tenir-te aquí, al meu costat, com una amiga. 

Tu penses (Oix es tan mono fins i tot plorant de l’emoció!)

Tu: No em diguis això que em faràs plorar! 

L’abraçes, i li dius a l’orella...”T’estimo”

Mikel: Jo t’estimo molt més tn__!

Tu: No ho crec pas!

Mikel: Doncs comença-ho a creure perquè si no, anem malament...

Us rieu, us mireu i us abraçeu...

Tu: Buff estic cansadíssima!

Mikel: Jo també!

Tu: Bueno Mikel...Bona nit! Fins demà! Demà desperta’m eh...que em puc quedar dormint fins les 12h.! 

Rius, en Mikel també.

Mikel: Tranquil•la, et despertaré! Et fa un petó de bona nit i et diu...Bona nit amor! Torna al seu llit i tanca els llums.

En Mikel es va dormir ràpid, estava clar que va ser un dia dur pels dos. Tu no et podies dormir, perquè estaves pensant en ell, en lo que et va dir, en la seva mirada, en ell en general...Finalment vas conciliar el son i et vas dormir. Al dia següent, et vas despertar amb un petó d’en Mikel, i un dels seus “Bon dia Princesa!” T’aixeques del llit...

Tu: Bon dia guapíssim!

Mikel: Bon dia Què tal has dormit?

Tu: Bueno, m’ha costat (Per que no parava de pensar en tu – Penses) però molt bé! I tu?

Mikel: Jo molt bé!

Tu: M’alegro

Mikel: Jajaja

Us aneu a vestir, cadascun a una habitació diferent, es obvi. Us trobeu al passadís i baixeu. Saludeu a la seva mare, que esta fent-se l’esmorzar. Us dirigiu cap a la porta, ell t’agafa de la mà. Sortiu de casa i aneu a esmorzar a una cafeteria. Aneu cap allà, us senteu, demaneu l’esmorzar i...

Tu: Saps què? Avui he somiat amb tu (Tó vergonyós)

Rieu

Mikel: A sí? Quina casualitat! Jo també!

Et quedes flipant i penses “No pot ser!”
Us torneu a riure, i en Mikel t’agafa novament de la mà per sota la taula, de repent et diu...